FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar al radical (d'un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) paral·lela a una altra mitjançant una galga. Cal galgar els elèctrodes i deixar-los a la mesura exacta. venir galgat Ésser paral·lel. Mesurar amb la galga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenqueta, estella, etc., despresa en part de la pell, d'una fusta, etc. Repeló. a repel A contrapel. venir una cosa a repel a algú Repugnar-li de fer-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé de fer això, no està bé d'obrar així. anar bé Anar pel bon camí. venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada. En alt grau, en grau considerable. És ben alta, aquella torre! És ben ase de no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar plana (una cosa que s'ha enguerxit, que és guerxa). Haurà de venir el fuster per desenguerxir la porta. La fusta es desenguerxeix si recupera la humitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar sentiment, saber greu. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. voler i doler V. voler¹. Sentir aflicció, dolor. Es dol molt dels renys. Des que va caure es dol molt dels ronyons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera única. Amb exclusió de qualsevol altra persona o cosa. De tota la teva colla, únicament van venir ells dos. Únicament has de fer el que et diuen. [...]
